Cinco de Twitter (I)

Nadie mira los favoritos de Twitter. Eso es así, nos pongamos como nos pongamos… Ya puedes tú cuidar mucho lo que coleccionas, que luego ni siquiera recuerdas mirar de vez en cuando lo que has marcado.

Por eso me he propuesto coleccionar a través del blog algunos tuits que he ido coleccionando de lo que he visto, ya sea en mi timeline, en retuits de otros, o incluso en recopilatorios tan chulos como los que hace Quique Peinado en el programa Asuntos Propios de RNE.

De cinco en cinco… y mejor ahorraros la rima.

@quiquepeinado: -”Oye, ¿y los ateos haceis mucho proselitismo?” -”¡No creas!” [23 marzo]

 

@Taladreker: Amañar unas elecciones es como jugar a la Ruleta de la Fortuna, sólo hace falta comprar vocales. [23 marzo]

 

@moedetriana: Los políticos son los padres de la Constitución, y nosotros los primos. [19 marzo]

 

@alcharco: La mujer no sabe lo que quiere y no parará hasta conseguirlo. [8 marzo]

 

@labelsindahaus: Perseguir cuesta abajo un bote de Pringles es lo más cerca que he estado jamás de cazar mi propia comida. [25 enero]

 

 

Mama jo vull ser Community Manager

Conec a algun dels meus amics que cuina molt bé. No s’hi dediquen, però seure a la seva taula us asseguro que és un plaer. I d’altre banda, he tingut el dubtós plaer d’anar a restaurants que més m’ha valgut no conèixer el cuiner, per tal de no entrar en desqualificacions i arribar a les mans. També conec a algun altre amic que, com a hobby personal, dibuixa molt millor que algun dels ninotaires que tenen en el traç la seva professió.

Hi ha gent que gestiona el seu perfil de Twitter amb traça, i no son professionals. Llavors, pot gestionar un perfil de marca qualsevol? Sí… però no és tant senzill.

Gairebé per casualitat, fa una mica menys d’un any que m’hi dedico professionalment. Enlloc de “Community Manager”, a mi sempre m’ha agradat més dir-li “Gestor de comunitats”; i ara que ja havia acostumat a la gent a presentar-me així, resulta que m’han canviat de càrrec a un anglicisme molt més opulent, que ve a dir que tinc més responsabilitats.

Comento el fet de la casualitat d’acabar en aquesta feina, perquè va ser el fet de conèixer en profunditat les xarxes socials, unit a una necessitat sorgida en l’empresa on soc, els trets que van definir el meu càrrec. És a dir, que necessitaven engegar una campanya a través de Facebook, Twitter, bloc i altres elements, i jo (creia que) tenia els coneixements com per dur-la a terme.

Fins aquí, la història té un caire de curs d’autoajuda, que podria portar per títol “Tú también puedes ser un Community Manager”. Però no ho és perquè considero que aquesta és una afirmació molt agosarada… i perquè segurament sota aquest títol ja hi haurà algun llibre escrit.

Com en els exemples que he posat a l’inici, qualsevol pot dedicar-se professionalment a fer de cuiner, dibuixant o gestor de comunitats sense una titulació, ni una formació específica: molta motivació, interès com més gran millor, altes dosis de curiositat, moltíssimes hores de pràctica, un polsim de sort… Però n’hi ha prou, amb això?

A vegades sí que n’hi ha prou. Molta gent “s’ha fet a si mateixa”, sense ajuda ni traspàs de coneixements de ningú altre. I aquesta és segurament la gent més innovadora. Però els centres de formació en cuina (des del més bàsic al més sofisticat i prestigiós), o les acadèmies de dibuix o fins i tot les carreres universitàries de Belles Arts son espais (més o menys) regulats, i la formació que donen fan que els professionals que en surtin siguin millors. Atenció: “millors”, no “bons”, i millors del que eren. Aquestes formacions, mai millor dit, “donen forma” a un professional ja existent. Els coneixements fan destacar el talent, però tampoc no el poden inculcar.

I què passa amb els professionals que hem cobert les noves necessitats que ens han portat els mitjans socials? El mateix. Un bon comunicador segurament ho serà igual escrivint una nota de premsa o publicant des d’un perfil a Twitter. Tan sols ha de passar per un procés “d’aprenentatge” dels condicionants que porten implícits els nous canals.

El meu consell personal, és fer una formació “més o menys seriosa” al respecte… però en el sentit més ampli. D’entrada, fugiu dels cursos d’empreses de nova aparició, que asseguren fer miracles. Pel que he pogut veure en una investigació que hem fet recentment, els preus van dels 20 als més de 8.000€, i gairebé en cap cas compensa la inversió feta. S’aprofiten de que els empresaris necessiten professionals i, davant del desconeixement, busquen entitats “certificadores” que verifiquin la validesa d’una persona davant aquesta tasca. Sense un organisme “oficial” o més objectiu, els centres formadors esdevenen una garantia (dubtosa, en la majoria dels casos) de qualitat.

Però tampoc podem fugir del tot d’una formació, perquè cauríem en un “campi qui pugui”. Tots, més o menys, hem entrat alhora en el món de les xarxes socials, i hem divagat en una contínua improvisació per tal de seguir-ne el ritme. El perill ve, doncs, quan s’improvisa amb un perfil d’una marca com ho faríem amb el nostre: això pot dur a problemes molt més importants.

I si no podem improvisar i no és recomanable fer un curs caríssim… què fem? Sota el meu punt de vista, el que hem de fer és procurar-nos un temari raonat, esquematitzat. Aturar-nos un moment, allunyar-nos del dia a dia, i posar en ordre les idees d’una forma més estratègica i no tan tàctica. A vegades, aquest “esquema mental” el podem fer nosaltres mateixos, pel que sabem o pel que ens diu la nostra experiència; altres vegades ho trobarem en reflexions d’altres, sovint expressades en blocs i llibres; i fins i tot en alguns casos hi ha col·lectius o institucions que proposen formacions interessants.

L’únic consell, doncs, és el de ser crític: tenir molt clar què sabem, què volem… i llavors buscar què ens pot ajudar a assolir-ho. I aquesta és una reflexió que hauríem de fer amb l’ordinador apagat, diria. I complementant això, un parell d’afegits personals que trobo imprescindibles, i en els que no m’estendré: dedica-t’hi només si t’apassiona el tema, i prepara’t per llegir MOLT, i actualitzar-te constantment. La resta vindrà rodat.

Per començar…

Si no saps per on començar, et proposo tres llibres: el primer i més bàsic és el llibre col·laboratiu “Claves del nuevo marketing”, gratuït per a descarregar en PDF i que també es pot comprar imprès en paper ($18). Tracta d’una manera esquemàtica i molt planera les plataformes més importants, gairebé des de zero.

El recent “#Socialholic” fa més èmfasi en la cultura dels mitjans socials, i com afrontar-s’hi professionalment descrivint les tècniques. Les persones que signen el llibre son influencers de reconegudíssim prestigi a Espanya, que saben de què parlen i com fer-ho. S’ha fet, en pocs dies, un llibre imprescindible que es pot comprar per ens 18€.

Per últim, i molt limitat a Twitter, permeteu-me recomanar “Twitter en una semana”, de l’amic Francesc Grau: tant si ets novell com si portes un temps utilitzant la plataforma, l’estructura del llibre, el llenguatge senzill, les explicacions, els exemples i els consells justifiquen els menys de 8€ que costa.

[foto: Twitter by JeffreyTurner CC BY 2.0]

Manual del bon “intrús”

Tens un producte, o una empresa, o alguna cosa que comunicar. I crees un lloc web, on els teus clients obtenen informació, o fins i tot compren l’article. I ho comuniques, tant a la xarxa com fora: cartells, targetes, cartells, signatura dels missatges… Potser fins i tot crees una campanya de publicitat, o una estratègia de posicionament molt ben pensada, tant pagant com de forma orgànica. N’hi ha prou, amb això? Doncs no.

Cada cop més, les xarxes socials afecten molt en la reputació i a les decisions de compra d’un producte, i els empresaris ho saben: el 88% de les PIMES, consideren que llocs com Facebook o Linkedin poden afectar al seu negoci. No els llocs en si, sinó les opinions que allà es trobin, o el fet de no ser-hi. Per tant, les xarxes socials son un nou escenari que hem de tenir en compte. I és aquí on entra el SMO.

Podríem definir (com ho fa la Wikipedia) el SMO com el conjunt d’accions de màrqueting digital que es duen a terme en relació amb les xarxes socials. Per definició, aquestes han de tenir una finalitat comercial o publicitària, que sovint es concentra en derivar trànsit a la resta d’accions que ja s’han iniciat (alguna campanya publicitària, el lloc web oficial…).

Però com obtenim això? Com introduir-nos en una comunitat virtual, més enllà d’un perfil empresarial? No n’hi ha prou amb obrir una pàgina de fans a Facebook (que és perfectament compatible), sinó que hem d’aconseguir optimitzar les oportunitats que ens donen les relacions que el nostre públic potencial estableix allà.

Hi ha tres maneres “d’aprofitar-nos” de les xarxes socials, que podem decidir implementar o no. Mirar, doncs, les característiques del producte o marca que tenim d’una banda, i les de les xarxes que siguin del nostre interès, és un bon primer consell. Això ens permetrà combinar totes les tàctiques i aconseguir una millor presència.

- Hi ha gent que no et coneix: aprofita’t de la difusió

És interessant que emetis els teus missatges, però procura no limitar-te a això. Potser una plana al teu lloc web té moltes visites, o una publicació en un perfil social arriba a molta gent… però son aquells que ja et coneixen. Què passa amb la resta?

Els teus usuaris (o contactes, o fans, o amics… diguem-los com vulguis) potser estan interessants en fer-te “d’apòstols” i difondre els teus missatges. La teva tasca, doncs, serà posar-li fàcil, a través del SMO. Si quan veuen un contingut que pot ser interessant als seus amics només han de picar un botó per compartir-ho, és possible que ho facin. I llavors, a través d’una persona que ja coneixies, arribes a un bon grapat més que potser no havien sentit a parlar de tu.

Hi ha diverses maneres de fer-ho: Primer de tot, cal pensar en generar continguts interessants pel teu públic, i per aquelles persones que el poden llegir per tercers. A més d’això, pots programar les teves plataformes amb botons que permetin piular que una persona està llegint un contingut, o compartir-ho a la biografia de Facebook. També pots utilitzar plataformes com Digg o Menéame, on altres valorin i posicionin el contingut. O utilitzar les possibilitats del botó +1 de Google que, a més de compartir-se a la seva xarxa social, ajudarà al posicionament orgànic del cercador més popular. Si no ho tens clar o no et decideixes, utilitza serveis com AddThis, que integren les eines per compartir en diverses comunitats.

- Posa-ho fàcil: integra’t amb altres plataformes

Si hi ha tasques al teu lloc web que impliquen identificar i recordar a l’usuari, pensa en posar-ho fàcil. És molt temptador demanar un registre, perquè això t’acaba facilitant una base de dades… però pot frenar molt la participació. Potser un usuari no vol invertir temps o està recelós de donar les seves dades, i el fet d’exigir-li pot fer que no comenti un contingut, o el valori… o el difongui.

Per sort, llocs que sí precisen de registre, com les mateixes xarxes socials, han ideat sistemes d’autenticació que funcionen per llocs webs externs. En son un molt bon exemple OAuth o OpenID (a nivell de protocols), o iniciatives com Gravatar o el Facebook Connect (com a xarxes socials).

En el cas d’aquest últim, les possibilitats son molt més extenses, ja que s’integra perfectament amb el perfil de l’usuari. Per exemple, si un usuari comenta en una notícia en un diari digital, només ha d’autoritzar el diari a utilitzar el seu registre de Facebook, i ja podrà comentar. Un cop ho hagi fet, a més, en la seva biografia apareixerà un enllaç a la notícia, avisant els seus contactes del que acaba de fer l’usuari. I això, precisament, ens pot reportar més notorietat, impacte… i potser també visites.

- No hi ha fronteres: intenta traslladar el millor de cada món

Tots tenim “una vida a la xarxa” i una fora: passegem pel carrer, anem a treballar, anem fent vida… i, a més, naveguem per internet. I son coses que no necessàriament han d’estar separades totalment. De fet, la tendència actual és veure la xarxa ja no com una font de novetats exclusives, sinó com una eina transversal que s’integri en altres tasques. És per això que, sigui quin sigui la teva activitat o el teu model de negoci, segur que t’interessa no tancar-te a una situació en concret: si vens exclusivament per internet vols captar als clients al dia a dia, y si vens en tenda física voldràs que fer-te publicitat als teus compradors també a la xarxa.

I per fer-ho, afortunadament, hi ha diverses maneres:

· De la xarxa al carrer:

Després d’una comprensible por inicial, els consumidors hem començat a utilitzar la xarxa per comprar, i no només per consultar. En aquest aspecte, i combinat amb les xarxes socials, radica la popularitat creixent de serveis de compra social o de cupons. El primer cas explota les xarxes socials dels usuaris per promocionar productes, debatre’ls, compartir-los… Es fan encara més atractius amb promocions de l’estil “com més gent aconsegueixis que vulgui aquest producte, més barat et sortirà”.

El cas dels cupons, de fet, s’inclou dins les compres socials, i reprèn les promocions “exclusives” amb interessants descomptes: a través d’alguna acció exclusivament online, el client es beneficia de descomptes sovint en productes i serveis de tendes físiques. Entre els més famosos trobem Groupon (contracció provinent de “grup” i “cupó” en els seus termes en anglès), que ha estat la primera empresa en arribar als mil milions de dòlars en vendes, amb més de 35 milions d’usuaris.

· Del carrer a la xarxa

Si és important “treure” a la gent d’internet per apropar-los al negoci, també és important expandir una empresa cap a la xarxa. Em refereixo a una promoció o publicitat, sinó traslladar l’experiència dels clients, i de pas que aquesta sigui visible públicament. En el cas de les xarxes socials, podem explotar les possibilitats que ens ofereixen les plataformes de geolocalització com Foursquare: un usuari, amb el seu telèfon mòbil, pot comunicar on es troba als seus contactes, fent un “check-in” a un local, tenda o recinte. Es tracta d’un joc, en principi, que permet compartir opinions de restaurants i tendes amb els amics, però que podem utilitzar per fer-se més visibles, i que pot incloure promocions a aquells “apòstols” que parlin de nosaltres (“aconsegueix un descompte si dius que estàs aquí”, per exemple).

Una altre de les opcions que tenim és incentivar que un usuari o client parli de nosaltres als seus perfils socials facilitant-ho d’una forma atractiva. Parlo de, per exemple, utilitzar un botó gegant de “M’agrada” per a compartir a Facebook, o muntar un joc al respecte. Per entendre-ho millor, podeu veure el següent vídeo del “Coca-Cola Village”. Es tracta d’una iniciativa duta per la marca en un ressort, on un grup de joves que estaven de vacances portaven posades unes polseres amb un chip RFID integrat, que els permetia realitzar amb un sol gest un “M’agrada” a Facebook, compartir què feien o etiquetar-se en una fotografia. Una manera senzilla d’aconseguir molta visibilitat de la marca durant un esdeveniment… a tota aquella gent entre els seus contactes que no estiguessin compartint l’experiència. En definitiva, publicitat a través d’un contacte “aliè” a la marca, que té molt més impacte.

Ocupin les primeres files

Una de les primeres lliçons que s’aprenen en màrqueting és la del “top of mind“: aquest espai privilegiat que ocupa una marca en la ment del consumidor. És la primera que ve al cap, la més important. També passa a la comunicació, quan un titular en les primeres planes capta molt més l’atenció dels lectors que els de les notícies que es troben més endavant.

Però si a algun lloc s’ha demostrat especialment important estar a les primeres posicions, és a internet. El repàs al nostre timeline de les diferents plataformes socials el fem de l’últim, el més recent, que se’ns mostra al cim d’una muntanya d’actualitzacions, fotografies i enllaços; passem el cursor pels grans titulars de la capçalera dels diaris digitals; o tan sols revisem un parell d’entrades d’un bloc que visitem per primera vegada. I què dir de les cerques: tan sols en molt comptades ocasions mirem més enllà dels resultats que ens retorna la primera pàgina.

Llavors, com ens podem posicionar a internet d’una forma òptima? Bàsicament, tenim tres vies diferents:

• Posicionar-se de forma tècnica

Tres sigles en anglès han revolucionat la programació de planes web: SEO. Aconseguir crear continguts que, mitjançant un algoritmes, situïn la nostra pàgina entre els primers resultats d’una cerca, facilitant que ens visitin.

Tampoc cal explicar ara el funcionament de forma exhaustiva, però sí recordar que en tot moment hem de tenir en compte que els aspectes tècnics d’allò que fem condicionen i molt a l’hora de posicionar-nos.

Si bé és veritat que hi ha “trucs” tècnics que ens ajuden, no vivim només de SEO. I cada cop, podríem dir que hi té un pes menys important: les noves millores introduïdes en l’omnipotent cercador Google van més pel camí d’una ordenació de resultats basada en la ubicació geogràfica, visites anteriors, i fins i tot prescripció de coneguts en entorns socials associats (com és el cas de la xarxa Google+).

• Posicionar-se pel contingut

Com ja hem vist que no tot només és tècnica, vegem els altres factors. El nostre posicionament en la ment dels nostres públics també depèn d’una forma molt important d’allò que els oferim.

Una màxima a internet resa que “el contingut és el rei”: és el que la gent reté de nosaltres, el que els motiva per tal de seguir-nos (subscripcions, adscripcions a llistes de contactes, RSS…).

Es tracta d’oferir alguna cosa diferent, interessant… que realment els aporti valor. Pot ser mitjançant contingut realment nou, un altre enfoc o un filtre útil, per exemple. Fins i tot entre els primer impactes, els usuaris prioritzem allò que ens ha estat útil abans, i segurament tornarem en la seva cerca.

• Posicionar-se a través del reconeixement

Hi ha molta gent que decideix quin producte comprar-se per la llista dels més venuts, o comença a llegir un llibre perquè algú l’ha recomanat. Les llistes que sovint publiquen prescriptors rellevants fan augmentar el posicionament d’aquests productes. En son exemples genials les llistes d’Oprah o el NYTimes als Estats Units.

Escoltem un disc que ha escoltat un amic (i ho ha comentat en un perfil social), o escollim un servei perquè veiem que un amic (o un ‘gurú’) n’ha parlat. De fet, l’èxit de Facebook o Twitter radica en què molta gent s’ha afegit i l’utilitza sovint… perquè els seus amics estan allà.

El reconeixement dels altres, a través de llistes o de premis, és un factor molt important també en les dinàmiques de posicionament. I això no és una novetat (sempre ha estat així), però resulta que ara hi ha molts més “prescriptors” i reconeixements públics, i de molt diferent tipus… que hem de saber gestionar.

En definitiva: tècnica, continguts, i cultiu de relacions rellevants. Fàcil… oi?

Aquestes son tres vies per aconseguir posicionar-nos necessàriament complementàries: només una bona combinació de totes elles ens pot dur a l’èxit. I, per suposat, quan tots aquests esforços s’avalen amb un bon producte, servei o personalitat de fons, arribarem a aquest objectiu desitjat del top of mind.

Un últim consell molt important: hem de conèixer bé en quin terreny ens movem, i com son els nostres públics i “companys de viatge”. A més, aquesta és una carrera de fons: implica que estem sotmesos a una actualització constant, i a no abaixar mai la guàrdia.

Ara sí, ocupin la seva localitat. La funció és a punt de començar, i l’obra es veu molt millor a la part frontal de la platea.

Ocupin les primeres files.

(imatge: Seating, by asgw. CC BY 2.0)

Día Mundial de Internet 2008

Hace algo más de un año, escribí en éste blog un artículo algo extenso sobre el Día Mundial de Internet. Poco he escrito desde entonces (mea culpa, mea culpa…), pero prometí revisarlo pasado un año. Y ahí voy.

Escribí entonces mis tres propósitos a cumplir durante doce meses, así que empezaré por revisar hasta qué punto he hecho en favor de mi palabra. Luego, plantearé mis próximos tres objetivos para el 2008-09.

DOCE MESES, TRES CAUSAS

Reducir el fraude

Quizás el objetivo más costoso de llevar a cabo (tanto en esfuerzo como en dinero) es el de desvincularme de la vulneración de derechos de propiedad intelectual. Si me prometéis que no lo va a leer nadie que pueda emprender acciones legales contra mí, voy a reconocer que puede que no haya respetado algunos acuerdos de licencia, y que no todo mi material audiovisual/digital sea, digamos, legal. Dejemos para gente mejor documentada que yo las disertaciones morales y éticas que me han llevado a esto (ya sabéis: el ‘Canon Digital’, el precio de algunos productos…), y reconozco mi culpa. Piratear no es como matar, pero sigue siendo un delito.

Dejando eso de lado, el año pasado me propuse reducir ese nivel de fraude, y así lo he hecho. He comprobado que los sistemas operativos y la mayoría de mi software sea legal, he comprado música y películas (en formato físico como el CD o a través de copias digitales legales por internet)… paso a paso, estoy cada vez más cerca de enfrentarme sin problemas a una inspección policial.

También en mi vida online he aplicado ésta “política”, y los contenidos subidos por mi parte a diferentes servicios web (YouTube, Flickr, blogs…) son propiedad mía o con autorización y cita de los autores. De todas formas, agradecería que, si alguien encuentra alguna vulneración por mi parte, me lo notificara para poder enmendar el error. Porque por las buenas también se pueden hacer las cosas.

Además, el año pasado también demostré mi interés en investigar sobre las licencias libres como el copyleft, y he encontrado algunas cosas que me han interesado mucho: grupos de música que ceden su música, grupos de desarrolladores que crean programas gratuitos alternativos a los grandes productos de software y que son de una calidad igual o superior… Procuraré escribir en otra ocasión sobre lo que vaya descubriendo, por si a alguien le interese informarse.

Me queda mucho por hacer y muchísimo por aprender… seguiré trabajando en ello.

Organizar mi vida digital

No tendré asumido el objetivo al 100%… pero casi. Lo más urgente el año pasado era poner un poco de orden en todo lo que hacía en la red: saber dónde estoy registrado, centralizar los canales de información y comunicación, prescindir de las herramientas innecesarias… y eso casi lo tengo.

Como he dicho algo más arriba, en un futuro post tengo intención de explicar cómo he logrado poner algo de orden y qué es lo que leo/escucho/veo en la red. Pero estoy muy contento con algunas herramientas y rutinas que he descubierto y aplicado.

De los tres, el más impecable de mis propósitos.

Difundir el mensaje

Puede que desde el foro que me suponen mis blogs personales no haya hecho mucho en éste aspecto, pero sí estoy orgulloso con cómo he cumplido mi propósito.

A través del trato directo, del boca-oreja, de las tutorías y asesorías tecnológicas en persona… a través de todo eso, creo que he movido algo en la conciencia de algunas personas. Algunas de ellas leen éste blog, y sonreirán cuando vean esto. Gente que me ha oído evangelizar sobre Mac, a los que he perseguido para que entren en el mundo del podcasting, los que tienen blogs más prolíficos y de mejor calidad que los míos, los que están en Facebook para dejar de oírme… A toda esa gente quiero dedicar un afectuoso saludo, sobretodo porque son los que luego dejan algún comentario en el blog, y les doy las gracias por haberme escuchado y soportado durante éste tiempo. Pero lo siento: no he hecho más que empezar. No podré como objetivo éste año lo de “difundir el mensaje”, pero le he cogido el gusto y no voy a dejar de hacerlo.

FUERA DE AGENDA

Aparte de lo que me propuse el año pasado, ha habido algunas cosas importantes que he hecho dentro del mundo de internet y la tecnología que son dignas de mencionar, aunque sea de paso, y hablar más extensamente de ello en futuros artículos.

Agradezco al 2007-08 el haber descubierto algunas nuevas palabras y haberme introducido en algunos “mundos” nuevos para mí. Cabe destacar, entre todo eso, mi introducción al microblogging, mi exacerbado fanatismo por el mundo Mac, mis primeros pasos en las quedadas para desvirtualizarme, el blogging profesional, las copias de seguridad constantes, extender mis tentáculos por las redes sociales… expresiones que a menudo salen subrayadas como desconocidas en cualquier editor de texto y que ahora puedo definir.

Quiero ampliar mi diccionario, y podéis dar por seguro que así será. Seguiré metiendo la nariz en lo que no conozca, y abriré bien los ojos y las orejas a lo nuevo que vaya saliendo. Esto es como una droga: cuanto más sabes, más quieres saber. Y tengo sed por descubrir. Seguiréis informados.

UN AÑO POR DELANTE

(Redoble de tambores, por favor…)
¡Y llegó el momento! Toca renovar mis votos con el Día Mundial de Internet, y dejar constancia de mis objetivos a cumplir antes del 17 de mayo de 2009. Prometo ser breve.
¡Sed buenos y no me lo echéis en cara en doce meses!

Propósito 1: “No es amor, es una obsesión”

Meterse en el mundo de internet esconde un profundo peligro, y es el de perderse en sus infinitos caminos. Como muchas otras cosas, la frontera entre el uso y el abuso es extremadamente delgada, y muy fácil de cruzar.

La lectura de cada vez más blogs, la multiplicación de los feeds de podcasts que se amontonan en mi iPod, el uso de cada vez más programas y servicios… demasiadas cosas por hacer y poco tiempo libre.

Aunque no sea exactamente un problema de internet sino más bien personal, debo conseguir un sano equilibrio entre lo que hago en la red y lo que hago fuera. Quizás leer más libros en papel, hacer algo de deporte, descubrir otras cosas… Es algo muy general y difícil de abarcar, pero debo, por lo menos, hacer un esfuerzo por conseguirlo.

Poner fin a la procrastinación y dar mejor uso a mi tiempo. ¡Casi nada!

Propósito 2: Organizar mis archivos

Si he podido con mi vida digital, no puede ser muy difícil. Ya se cuenta por gigabytes el tamaño de mis archivos que se amontonan en discos duros y que no siguen ningún orden práctico para su localización y su uso. Algo ya he hecho en éste sentido, y espero hacerlo extensible a todo lo demás.

Así que canciones, vídeos y fotos abandonados… ¡preparaos, que ahí voy!

Propósito 3: “Constancia, divino tesoro”

Lo prometí el año pasado, así que de ésta vez no puede pasar. Debo escribir más, y mejor. Si tengo algún blog abierto le debo el respeto de actualizarlo alguna vez, y por lo que se puede ver no he hecho mucho caso a eso.

Sé que es el principal defecto de bloggers y podcasters, pero también sé cuánto me molesta que alguien al que sigo no actualiza sus publicaciones. Y debo demostrar primero que yo sí hago lo que pido.

Para empezar, me plantearé alguna periodicidad asumible y nada pretenciosa, y seguirla como si de una obligación se tratase.

Propósito extra: “Escribir bien es gratis, no seas roñoso”

He parafraseado la cita de algo que dice Christian Gálvez (presentador de ‘Pasapalabra’) y que seguramente corresponde a algún otro autor.

No quiero limitarlo a mis publicaciones en internet, sino a todo lo que haga, y es quizás lo más importante de lo que me he planteado. Las faltas de ortografía deben ser mi obsesión, y la corrección de estilo una imposición estricta.

Para ello os pido algo de ayuda. No dudéis en notificar cualquier “patada al diccionario” que detectéis, y prometo aceptar todas las críticas y corregir los errores.

Por desgracia, aún me queda mucho por hacer. Por suerte, tengo tiempo y motivación. Veamos cómo me sale…

DESPEDIDA Y CIERRE

Espero llegar, por lo menos, al nivel de cumplimiento de mis propósitos del año pasado. No debería ser muy difícil, puesto que los objetivos no apuntan demasiado alto. Por cosas como esa no escribo hoy propósitos con motivo del Día sin tabaco, por ejemplo.

Espero, como siempre, vuestra opinión. Quisiera oír qué pensáis sobre lo que he escrito y también, si puede ser, quisiera leer qué propósitos similares quisierais cumplir vosotros. Disponéis de una maravillosa herramienta para dejar comentarios justo debajo de éstas líneas. ¡No seáis perezosos!

Dia Mundial de Internet

Mañana, 17 de mayo, es el Día Mundial de Internet. Sí, parece un pleonasmo, porque algo relacionado con Internet desde luego no puede limitarse a ningún ámbito geográfico, pero bueno, lo que significa es que se celebra en todo el mundo (todo el mundo relacionado con Internet, claro, pero bueno, tampoco voy a entrar en esas diserciones ahora).

En España son muchos los actos que se celebrarán, sobretodo en Málaga, ciudad que pretenden sea uno de los referentes tecnológicos de Europa, y van por buen camino. La iniciativa de las celebraciones en nuestro país sale principalmente de la Asociación de Usuarios de Internet, casi el único referente serio en cuestiones tecnológicas que tenemos en nuestro territorio, por lo menos a nivel institucional.

Pero el principal motivo de este post no es el de criticar ni la celebración ni la política de innovación española, sino algo mucho más liviano.

Ante todo, y ya que celebré a golpe de teclado el Día del Orgullo Freak (por cierto, falta poco ya…), el del Orgullo GLBT, el del SIDA o el Día sin móviles, pues quería hacer algo para el Día de Internet.

Así, como si de un fin de año o principio de curso se tratara, me he hecho tres propósitos a intentar cumplir antes de la celebración del Día de Internet 2008, o por lo menos haberme puesto en marcha para lograrlas.

Os animo a suscribirlos, o a inventar los vuestros… y sobretodo a cumplirlos. Tenéis los comentarios para extenderos tanto como queráis o, si usais vuestro propio blog, usad el trackback de este post, y seguiré vuestros propósitos.

PROPÓSITO LEGAL:
Reducir el nivel de fraude y vulneración de derechos

Es que sólo me falta la pata de palo y el parche en el ojo… Vamos, como (casi) todo el mundo que use la red al nivel que yo. Y eso no puede ser… seguiré odiando el sistema de USURA de entidades de gestión de derechos como la SGAE (no pienso ni ponerles el link), pero intentaré acatar la legalidad.
Cada vez está más claro que a través del Copyleft (e iniciativas similares) o el código abierto hay alternativas muy serias a casi cualquier cosa… desde antivirus a sistemas operativos, suites de ofimática o programas de edición.
Por no hablar de los vídeos y la música distribuidos libremente por la red. Los podcasts, la radio (antiguo pero aún gratuito sistema de escuchar música comercial -y no comercial), las redes colaborativas de difusión de contenidos (desde noticias hasta libros, cortometrajes o maquetas)…
Y si no, pues a pagar. Pero bueno, la verdad es que me apetece descubrir a fondo todas esas iniciativas nuevas para mí que ofrecen tanta variedad/calidad/contenidos.
¡No todo van a ser los 40 principales y lo que diga que está de moda la agenda Nosolomusica, gente!

Prometo, por lo menos, reducir el fraude y ampliar mis horizontes de ocio, cultura e información. Y rezar dos rosarios si es que hasta ahora he ofendido a alguien y por mi culpa Ramoncín no ha podido comprarse esa chaqueta que tanto deseaba…

PROPÓSITO PRÁCTICO:
Organizar mi vida digital

Más de veinte cuentas de e-mail, registro en sitios web que no conozco, gente en la agenda de contactos que vayan a saber quién coño (con perdón) son… y luego esperas un correo y no te llega, porque lo miras mal, o porque perdiste el post-it donde lo apuntaste… ¡se acabó!
Puedo prometer y prometo que esto va a empezar a cambiar: la migración (muy progresiva y lenta) de Hotmail a Gmail es sólo el principio: voy a empezar a desapuntarme de páginas web, dar de baja blogs (algunos de los cuales ni los conocéis), limpiar mis suscripciones de feeds de blogs y podcasts, hacer un uso inteligente de todas las herramientas que me ofrecen dos de mis santos favoritos [San Google y San Firefox]… y voy a atender mejor las cosas que finalmente conserve.
En esa última frase en principio venía incluída la frecuandia de posteo, pero tampoco nos pasemos: eso quedará para otro Día de Internet.
De momento voy a poner en orden mi presencia en Internet, y luego perseguiré a mis conocidos para que hagan lo mismo y ponerme al día de todos.
Anda que no tengo trabajo de por medio… ¡y aún me queda un propósito!

PROPÓSITO ALTRUISTA:
Ayudar a la reducción de la brecha digital

Bueno, no sé si lo he sabido explicar bien… me parece que no he usado la expresión correcta. La brecha digital, según la Wikipedia, es esto. Es decir, la diferencia (principalmente económica) en el acceso a las neuvas tecnologías. Yo a lo que me refiero es a la reducción del tecnoanalfabetismo (excelente artículo), aún a niveles TAN GRANDES.
Eso significa acercar las nuevas tecnologías e Internet a gente que no toca un ordenador ni para quitarle el polvo, porque les da miedo, o porque no saben por dónde empezar. Ese sería el nivel más básico, y va desde el trabajo que me queda en casa (sueño con el momento en que mi madre tenga un blog con más entradas que los míos) hasta donde las fuerzas y la oportunidad me lleven.
A otro nivel, pues me gustaría seguir difundiendo a la gente (cercana o no) nuevos gadgets, páginas, tecnogías o lo que sea que yo use o descubra. Igual que recomiendo un disco puedo explicar cómo configurar el Thunderbird… difundir y aprender, descubrir y compartir. Qué bonito y qué romántico me ha quedado eso… ¿no?
Quiero que por lo menos mis amigos se planteen comprar un Mac, o que alguien descubra un podcast o una canción libre por mí, o que alguien al que le enseñé lo que es un blog acabe haciendo un o de éxito… no sé, esas cositas.
Me gustaría acercar Internet a la gente, y que la gente entre y use (bien, a poder ser) Internet, y que algun@ sienta por lo menos la misma pasión que yo mismo.

Y vamos a ir dejando este post, que me estoy poniendo tonto. Sólo eso. Éstos son mis propósitos: espero cumplirlos y ver cuáles son los vuestros.

¡Feliz Día a tod@s!

Goodreads

La historia de las comunidades virtuales se está escribiendo cada vez con más fuerza, y las iniciativas de este tipo parece van a ser la siguiente revolución en la red.

En este caso, quisiera haceros partícipes de una iniciativa que he descubierto, que se llama Goodreads. En esta comunidad se puden apuntar los libros que se han leído/estás leyendo/quieres leer, y compartirlos con la gente: comentarios, lista, recomendaciones, amigos… ya sabéis cómo va todo esto.

Aquí debajo os muestro una herramienta de la web, que es un widget que indica mis útlimas recomendaciones.

Os recomiendo que le echéis un vistazo a la web y, por qué no, os apunteis…