Mama jo vull ser Community Manager

Conec a algun dels meus amics que cuina molt bé. No s’hi dediquen, però seure a la seva taula us asseguro que és un plaer. I d’altre banda, he tingut el dubtós plaer d’anar a restaurants que més m’ha valgut no conèixer el cuiner, per tal de no entrar en desqualificacions i arribar a les mans. També conec a algun altre amic que, com a hobby personal, dibuixa molt millor que algun dels ninotaires que tenen en el traç la seva professió.

Hi ha gent que gestiona el seu perfil de Twitter amb traça, i no son professionals. Llavors, pot gestionar un perfil de marca qualsevol? Sí… però no és tant senzill.

Gairebé per casualitat, fa una mica menys d’un any que m’hi dedico professionalment. Enlloc de “Community Manager”, a mi sempre m’ha agradat més dir-li “Gestor de comunitats”; i ara que ja havia acostumat a la gent a presentar-me així, resulta que m’han canviat de càrrec a un anglicisme molt més opulent, que ve a dir que tinc més responsabilitats.

Comento el fet de la casualitat d’acabar en aquesta feina, perquè va ser el fet de conèixer en profunditat les xarxes socials, unit a una necessitat sorgida en l’empresa on soc, els trets que van definir el meu càrrec. És a dir, que necessitaven engegar una campanya a través de Facebook, Twitter, bloc i altres elements, i jo (creia que) tenia els coneixements com per dur-la a terme.

Fins aquí, la història té un caire de curs d’autoajuda, que podria portar per títol “Tú también puedes ser un Community Manager”. Però no ho és perquè considero que aquesta és una afirmació molt agosarada… i perquè segurament sota aquest títol ja hi haurà algun llibre escrit.

Com en els exemples que he posat a l’inici, qualsevol pot dedicar-se professionalment a fer de cuiner, dibuixant o gestor de comunitats sense una titulació, ni una formació específica: molta motivació, interès com més gran millor, altes dosis de curiositat, moltíssimes hores de pràctica, un polsim de sort… Però n’hi ha prou, amb això?

A vegades sí que n’hi ha prou. Molta gent “s’ha fet a si mateixa”, sense ajuda ni traspàs de coneixements de ningú altre. I aquesta és segurament la gent més innovadora. Però els centres de formació en cuina (des del més bàsic al més sofisticat i prestigiós), o les acadèmies de dibuix o fins i tot les carreres universitàries de Belles Arts son espais (més o menys) regulats, i la formació que donen fan que els professionals que en surtin siguin millors. Atenció: “millors”, no “bons”, i millors del que eren. Aquestes formacions, mai millor dit, “donen forma” a un professional ja existent. Els coneixements fan destacar el talent, però tampoc no el poden inculcar.

I què passa amb els professionals que hem cobert les noves necessitats que ens han portat els mitjans socials? El mateix. Un bon comunicador segurament ho serà igual escrivint una nota de premsa o publicant des d’un perfil a Twitter. Tan sols ha de passar per un procés “d’aprenentatge” dels condicionants que porten implícits els nous canals.

El meu consell personal, és fer una formació “més o menys seriosa” al respecte… però en el sentit més ampli. D’entrada, fugiu dels cursos d’empreses de nova aparició, que asseguren fer miracles. Pel que he pogut veure en una investigació que hem fet recentment, els preus van dels 20 als més de 8.000€, i gairebé en cap cas compensa la inversió feta. S’aprofiten de que els empresaris necessiten professionals i, davant del desconeixement, busquen entitats “certificadores” que verifiquin la validesa d’una persona davant aquesta tasca. Sense un organisme “oficial” o més objectiu, els centres formadors esdevenen una garantia (dubtosa, en la majoria dels casos) de qualitat.

Però tampoc podem fugir del tot d’una formació, perquè cauríem en un “campi qui pugui”. Tots, més o menys, hem entrat alhora en el món de les xarxes socials, i hem divagat en una contínua improvisació per tal de seguir-ne el ritme. El perill ve, doncs, quan s’improvisa amb un perfil d’una marca com ho faríem amb el nostre: això pot dur a problemes molt més importants.

I si no podem improvisar i no és recomanable fer un curs caríssim… què fem? Sota el meu punt de vista, el que hem de fer és procurar-nos un temari raonat, esquematitzat. Aturar-nos un moment, allunyar-nos del dia a dia, i posar en ordre les idees d’una forma més estratègica i no tan tàctica. A vegades, aquest “esquema mental” el podem fer nosaltres mateixos, pel que sabem o pel que ens diu la nostra experiència; altres vegades ho trobarem en reflexions d’altres, sovint expressades en blocs i llibres; i fins i tot en alguns casos hi ha col·lectius o institucions que proposen formacions interessants.

L’únic consell, doncs, és el de ser crític: tenir molt clar què sabem, què volem… i llavors buscar què ens pot ajudar a assolir-ho. I aquesta és una reflexió que hauríem de fer amb l’ordinador apagat, diria. I complementant això, un parell d’afegits personals que trobo imprescindibles, i en els que no m’estendré: dedica-t’hi només si t’apassiona el tema, i prepara’t per llegir MOLT, i actualitzar-te constantment. La resta vindrà rodat.

Per començar…

Si no saps per on començar, et proposo tres llibres: el primer i més bàsic és el llibre col·laboratiu “Claves del nuevo marketing”, gratuït per a descarregar en PDF i que també es pot comprar imprès en paper ($18). Tracta d’una manera esquemàtica i molt planera les plataformes més importants, gairebé des de zero.

El recent “#Socialholic” fa més èmfasi en la cultura dels mitjans socials, i com afrontar-s’hi professionalment descrivint les tècniques. Les persones que signen el llibre son influencers de reconegudíssim prestigi a Espanya, que saben de què parlen i com fer-ho. S’ha fet, en pocs dies, un llibre imprescindible que es pot comprar per ens 18€.

Per últim, i molt limitat a Twitter, permeteu-me recomanar “Twitter en una semana”, de l’amic Francesc Grau: tant si ets novell com si portes un temps utilitzant la plataforma, l’estructura del llibre, el llenguatge senzill, les explicacions, els exemples i els consells justifiquen els menys de 8€ que costa.

[foto: Twitter by JeffreyTurner CC BY 2.0]
Anuncios

2 comentarios en “Mama jo vull ser Community Manager

  1. Muchas gracias, José Antonio, por la referencia a ‘Twitter En una semana’! :-)

    Un saludo,
    Francesc

    • ¡Muchas gracias a ti! Lo comenté: lo de “…en una semana” me duró dos horas, y me encantó. ¡Ya he regalado dos más! ;) Un abrazo,

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s